Ingredients per a quatre persones
• 1 conill tallat a trossos força petits
• Oli d'oliva
• 250 cl. de vi blanc
• 3 grans d'all
• 3 o 4 fulles de llorer
• Unes branquetes de farigola
• Una branqueta de romaní
• Orenga en branca (si no en teniu ja van bé les fulles que venen en potets)
• Pebre vermell dolç
• 125 cl. de vinagre blanc
• pebre negre en gra
• sal i pebre mòlt
Ingredients opcionals
• Una branqueta de sajolida
• Pebre vermell fumat
Estris especials
• Una safata o una carmanyola de pirex o de ceràmica, una mica fonda. Va bé que tingui tapa.
Procediment
Unes dotze hores abans de fer el plat, traieu els greixos que hi hagi adherits a la carn -sobretot als lloms i poseu els trossos de conill en adob, amb vi blanc i uns grans de pebre. Opcionalment hi podeu posar les herbes. Si no us convé fer aquest pas no passa res, només és per evitar que
conillegi, però si és ben tendre us ho podeu saltar.
S'assequen els trossos de conill amb un drap o paper de cuina (per evitar que espeteguin un cop a la paella) i es salpebren.
Poseu la paella al foc amb força oli i els tres grans d'all sense pelar, quan l'oli sigui calent fregiu-hi els talls fins que siguin rossos per totes bandes. Es tracta que quedi cuit sense passar-se, ja que llavors podria quedar eixerreït. Reserveu-los en una safata o una carmanyola de pirex o ceràmica.
A la mateixa paella on heu fregit el conill hi poseu més oli, si cal (n'hi ha d'haver com un dit al fons de la paella). Quan torni a ser calent, afegiu-hi les herbes -també les podeu posar noves si ho preferiu. Si els alls estan massa torrats treieu-los i poseu-n'hi de nous. Llavors afegiu-hi el vi de l'adob -si no ha quedat molt brut, sinó millor llençar-lo i fer-ne servir de nou- i el gotet de vinagre. Tapeu ràpid la paella, perquè esquitxa molt. Deixeu-ho reduir uns minuts, fins que veieu que ja no espetega gens la paella, encara que ho remeneu amb la cullera de fusta. Rectifiqueu de sal, si cal.
Llavors afegiu-hi una culleradeta de pebre vermell dolç i remeneu bé. Aboqueu el contingut de la paella damunt dels talls de conill. Llestos!
Es pot servir al moment en calent, o tebi, o bé deixar refredar i servir-lo fred. Un cop fred, hi podeu posar la tapa -per això va bé que sigui una carmanyola enlloc d'una safata i desar-ho a la nevera. Es conservarà uns dies...
Aquesta recepta me l'ha explicat el meu germà Agustí i és una opció ràpida per fer el conill en escabetx. La diferència amb
el clàssic és que no porta ceba ni pastanaga (que necessiten més temps de cocció), i que no s'acaba fent coure tot junt, tall i salsa. Per tant és un fals escabetx i no tindrà un temps que conservació tan llarg com l'autèntic. Ara, el gust és molt semblant i la textura de la carn és més consitent, ja que no és un guisat, sinó un fregit. La innovació que m'he permès és posar-hi una punta de culleradeta de pebre vermell fumat, juntament amb el dolç. Trobo que hi dona un toc curiós -com de caça-, que s'adiu bé amb el conill.
